divendres, 28 de juny de 2013

PETJADES

MORÍEM

He somiat que ens moriem. 
Junts. 
I junts ploràvem allò 
que deixàvem de fer. 
I ens ploràvem el futur
Que no tindríem.


CEC

Cec, orfe passat sense tu.
Esborro dels  records  
la memòria del rebuig.
Escric amb guix permanent
L'avui que t'endevino.
Un instant.

Sempre dic un instant
Sabent que no és prou
A abastar-nos.
Sortosament, els nostres
Instants són eterns.

Cadena perpètua volguda
L'abraçada del teu nom
Em deslliga els vestits
I nu com ahir te m'ofereixo
Ara que prou meu et sento
Les petjades.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada