dimecres, 26 de juny de 2013

FORMIGUES FOSQUES

LABERINTS

Entre dos instants màgics
S'estén l'oceà pervers
Del dubte, del temor.
L'agredolça, salada
Mar de cruels laberints 
Que lliguen les vides.


FORMIGES

Les formigues ens pujaven 
cames amunt i espantaven 
les pessigolles que encara 
sentiem quan ens trobàvem. 
I la coïssor ens envaía sempre.



FOSCOR

Vingué la nit 
i la foscor se'ns 
cruspia.
A poc a poc 
ens arrencava 
els membres.
A queixalades, 
el dolor esbocinava 
la passió de ser-nos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada