divendres, 7 de juny de 2013

QUAN NINGÚ

LLIT DESFET

Llit desfet de pur imsomni. 
Ulls vermells de dura absència. 
Dissort immensa de no trobar-te.
 No t'imagino tan lluny...  
i ja és demà, avui..


QUAN NINGÚ...

Quam ningú m' escolti, 
ni em vegi, ni em toqui, 
ni em besi... 
Quan ningú, potser, 
ni tan sols recordi 
haver-me oblidat...
seràs llavors tu
al meu costat?


PORUC 

Te m'acosto, poruc. 
El teu gest confon. 
Mirada perduda, opaca; 
somrís ocult,
 nuesa transparent, 
fràgil i aparent...
et tinc així, sense voler..




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada