Entrades
Ràbia encesa de tenebres
en fogueres transparents.
Disbauxa tendra de fusta vella
fumejant en la gran nit.
Certesa humida d'ebri consol.
quan,del cor de les flames,
esdevinguis corpòrea medusa
de l'infern més desitjat.
Aleshores, prenent-me
amb tentacles d'acer,
m'abduirás, duent-me
en vol veloç al cim dels estels.
On, despullant-me de
pors, em faràs teu.
Vindrà el matí, demà.
Quan el son em deixi
Tornaré al món del humils.
No et recordaré.
Ni sabré mai, amb certesa,
Si et consumires per mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada