dilluns, 24 de juny de 2013

REVETLLA

Ràbia encesa de tenebres 
en fogueres transparents. 
Disbauxa tendra de fusta vella 
fumejant  en la gran nit. 
Certesa humida d'ebri consol.

O èbria certesa d'humit consol
quan,del cor de les flames, 
esdevinguis corpòrea medusa 
de l'infern més desitjat.

Aleshores, prenent-me 
amb tentacles d'acer, 
m'abduirás, duent-me 
en vol veloç al cim dels estels. 
On, despullant-me de 
pors, em faràs teu.

Vindrà el matí, demà.
Quan el son em deixi 
Tornaré al món del humils.
No et recordaré.
Ni sabré mai, amb certesa,
Si et consumires per mi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada