dimarts, 4 de febrer del 2014

CALAIXOS

PODRIA

Podria fer-te joves
Les migdiades
Podria ser-te etern
Sota el llençol
Però les pedres
De fang encara
Clouen immòvils
Les feréstegues
Riuades



HE VIST

He vist en un plec
De l'ombra
Dels teus ulls,
Amagat,
L'efímer llambrec
De l'espurna
D'un desig.
L'he vist fugir,
Genet d'un retret
Sense fi.



SEMPRE

Sempre veig venir
Llums de colors 
Vora els marges 
Estrets de l'oblit 
Enlluernant les esferes 
Transparents 
De la memòria.



CALAIXOS

Calaixos plens,
Estances buides,
Brutes, fredes.
Núvols del teu alè
Com esponges
Absorbeixen
En la boira
El plor matiner
De sobreviure't.












Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada