dissabte, 15 de febrer de 2014

FRUEIXO REALITAT

FRUEIXO TON ABANDÓ

Saps que frueixo
Ton abandó
Quan els meus
Dits fan drecera
Quan em deixes
Fer entre sospirs
I galtes roges.
Però avui, desig,
Et vull salvatge

Salvatge 
Per dissoldre'm,
A miques,
Poquet a poc
Entre els teus llavis
Oliosos, calents,
Ansiosos i amables.
Resto emmudit
Quan explotes
I em desfaig,
Gelatinós,
En la nina 
Dels teus ulls
I avui, desig,
Et tinc salvatge



REALITAT

Realitat.
Et veig diferent
Ennuegant-me,
Tan ampla, tan gran.
Penso el teu nom 
I et faig present
Tan flonja i rebel,
Equivocada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada