dissabte, 15 de febrer de 2014

VINE, SON

VINE 

Vine ara, disbauxa.
Pren-me la gola
Freda.
Un dibuix
Omple de color
La trista, òrfena
Ofrena sense pecat.
En el pegat d'un respir
Broda'm de mel el melic
Amb aquell fil 
De teranyina
D'aquests teus dits.



SON

Son que em fa escriure
Paraules dormides,
Mots badallats,
Esclaus, onírics.
Entremig, el teu
Pregon sospir
Crida el meu nom
I humit m'esvera



PRINCESA

Princesa embetumada
Sens consciència ni perdó,
Rostre enfangat de plors,
Llàgrimes de pa amb oli
Esbravat d'escuma fluixa, 
De falsa neu...

De falsa neu...

De falsa neu 
Que encara neva
Sota els llençols
Que encara solda
De manyaguesa
Les nues gònades.
Que encara omple
De desesper
L'eterna nit
Que encara mata
Sense ferir...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada