dissabte, 24 de gener de 2015

ANXOVES I SUC D'ARANJA

   LES ANXOVES

   Les anxoves somriuen de matinada. 

   Sovint l'espai s'esmicola entre ganyotes de pols a contrapèl. El temps somriu aleshores entreteixint els esguards a punt de neu i se'va prest, deixant els amants endormiscats xiuxiuejant-se bajanades que tan sols entenen ells. 

   I quan s'acosta el tauró s'ajunten i fan pilota. 

   L'esclat de les papallones és encara tendre i el  glaç n'és dipositari fins que el solstici ens aclapari. Llavors fugirà l'hivern amb veu tenebrosa i cauran els vels i la roba grossa, el cor és dilatarà i les pupil.les, ensangonades, cercaran xopluc entre els teus braços de cotó fluix.

   El miren de cua d'ull i, en silenci, respiren.

   Beuré dels teus pits, a batzegades, l'onatge salvatge que en regalima, desglaç de les muntanyes. Aigua freda, suc d'aranja, mel d'hivern socarrimada, beuratge d'espígol i romaní fet amb pela de llimona salvatgement engreixada.

   És llavors quan esdevé el prodigi

   En el nu silenci de les primeres hores respectaré els teus sospirs abans que bufi la tramuntana. Perquè sé que en l'enuig del despertar un calamar se't dibuixa entre les celles, com un tatuatge. Te'l vull xuclar fins a fer-lo, primer,  tinta vermella. Sucar-hi després la llengua i escriure't poemes d'amor damunt la pell eriçada.

   Dels peixets fets pedra molera esdentegant la bèstia

   Obrir lentament totes les escletxes i entrar-hi sencer a cops de maluc fins posseir un instant d'ànima fugissera del fons de groc del teu rostre torrat entre sanglots de somriure i un únic gemec, presagi de la fi del món.

     La qual fuig, efluvi escatològic entre bombolles de fons marí.

    Succeirà de ben segur llavors la màgia sense truc dels nostres móns mesclats en un sol cos amarat de suors gelatinoses. I mai més no gosarem separar les dents dels nostres sexes fins que, en una espurna del gel final, ens esquitxi la mar un bocinet del darrer tro.

   


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada