diumenge, 11 de gener de 2015

PRUNES ÀCIDES

CREPUSCLE

Que el crepuscle et sigui lleu
I t'avessis a la nit obscura
Sense temença
Que et somrigui demà
L'albada còmplice
Sorprenent-te 
Entre els meus braços


SILENCI

Un silenci tan gran
Que destorba tots els frecs
Fa la ferida més gran
Dibuixa enyor en cada plec
Amaga, oblidat, el somrís
D'un instant etern


PRUNES ÀCIDES

M'agrada veure't feliç
Engarjolat en els teus cabells
Sentir-te els mugrons
Com prunes àcides acabades
De mossegar, esvalotant-me
Les dents.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada