dissabte, 7 de març de 2015

DELIRAR

Solidificar-me
Després de romandre fos
En un plec del teu cos.
D'ésser espurna de cel
En el punt més calent
De les cames obertes
De la febre.

Delirar 
Amb el teu nom al front 

Sense saber quantes hores, 
Quantes escletxes sabràs obrir 
Sense ferir-me. 
Esbrinar la certesa del mal d'ulls
En cada instant de foscor.
Garbellar l'esguard plorós,
Dubtar sense por ni enyor
Fins a veure-hi clar l'embús
I perdre-nos-hi mandrosos..

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada