divendres, 6 de març del 2015

PEUS DESCALÇOS



La sala emboirada 
Sacseja els vells esperits 
I et veig somriure de nou. 
Un antic regust de mel 
Se solidifica en els llavis oberts 
I t'espero..

Com sempre

Arribes arrossegant 
Els peus descalços, 
Allargues les mans.
Amb les galtes enceses, 
Beses l'aire fugaç 
D'unes parpelles descolorides, 
El dolor d'un sospir.

T'acostes

No goso tossir les flames
D'aquest vent feridor
Que duus darrere
Que et perssegueix
Guiant-me sempre
Pels profunds marges
Dels més foscos racons
Del teu cos encegador.

I em perdo


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada