dijous, 19 de març de 2015

ARA

I sentir-se tan estrany.

Sentir que em bull la il.lusió i témer-ne el desencís. Devorar la incertesa a cops de sospirs inexplicables. Gosar a poc a poc explicar-te coses senzilles i fer-te-les entendre amb un primer petó. Detenir l'ànsia perquè no caiguem en les presses.

I, malgrat tot, desitjar-te com si no hi hagués demà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada