diumenge, 22 de març de 2015

NEDAR D'ESQUENA

Morir als teus llavis
Entreoberts
Mastegar-te el somrís
Que m'encisa
Nedar d'esquena
Copsant sota meu
El tacte lleuger
De les teves cuixes

Obrir el camí misteriós 
Sense pressa ni destorb. 
Beure'm l'anhel 
En un sospir sense vent
Caramel.litzar-te els mugrons 
A punt de creu i xuclar-ne la fi 
Sense poder ensabonar-te

M'esquerdo en un neguit
Que m'empeny per dins
Esborrant-me.
Miro enfora i no véns
Encara pel camí
De sempre.
Estenc el coll amunt
I crido.

Endevinar-te els mots amagats
Somiar que em busques
Enllà del sol, del vent, de la mar
Somiar trobar-nos
Escampant la tempesta
Enllà dels petons estrenats
Somiar que tot és nostre.

Humides metàfores
Que no siguis l'objectiu
Sino tan sols
La conseqüència

Em moro d'encongiment
De tanta pluja amarant
Tot l'enuig i tanta ànsia
De tant voler-te lluent
Al meu llit,  al meu prat


Em moro
I en tindré prou 
Amb un boca a boca profund
Llepant-te l'escuma 
Del cafè en els llavis

Perquè
No saps quant de desig
Esdevé plor en l'espera
Quanta espera, desfici,
Quanta ombra no pren
Els espais buits 
Quants espais ombrívols
M'assetgen

I tot, a la fi, 
Esdevé pluja d'estels
Si puc assaborir
L'acidesa 
D'un bon kiwi a mitjanit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada