divendres, 3 d’abril de 2015

IMAGINAR LA MATEIXA PLUJA


De vegades penso
Que s'ha acabat la pluja
Per sempre
Que cap més humida cova
Em soplujarà els anhels
Quan el sol m'escalfi
Sense pietat
Desfent-me la pell
Amb les dents de foc
Esmolades.

Imagino una passió inesperada
Donar-ho tot i bufar fort
Sentir el mossec d'una esquerda
I no saber quines coses 
Em fan córrer 

I no saber què fer

Deixar-ho tot per tu
Si un dia m'ho demanes
Tot
Mai no guardar-me res
Anhelar només un sospir,
Junts,
Del mateix aire.

El mateix vidre, 
La mateixa pluja, 
La mateixa joia 
D'un plor d'esperança. 
El mateix camí,
La mateixa imatge 
Dels teus ulls 
Fent- me companyia 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada