dijous, 19 de setembre de 2013

OBSCUR

OBSCUR

Obscur  desig de cossos
Massa tous i vius encara.
Impurs esglais obscens
De postres sense batre
A punt de neu.
De vins novells
D'agulla morta...


CAPUTXETA VERDA

Espurna que peta
Dins les orelles
Del llop ferotge
En cridar urgent
La destralera passió
De la Caputxeta Verda
Perduda en el Bosc
Dels adéus per sempre.



Sé que cerco en và 
cavalls pèl-rojos 
fugint porucs 
de l'herba seca.
T'hi veig nua cavalcant 
finestres enllà dels mots 
que et vaig escriure...





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada