diumenge, 29 de setembre de 2013

PETONS DE CAFÈ

El mots callen de matinada.
S'enganxen a la gola seca
I s'arrapen dins els colls,
Afònics de cridar noms
Absurds, inexistents.
Inventats per fer destrosses
En cors glaçats, ressecs,
Endormiscats de negra nit

Et sento dormir somiant-te
Els ulls tancats dins els meus,
Les pells a frec d'albada,
Juntes, enganxades en un plec
De cau d'orella. Boca a orella.
Geminades. Remugant de nou
Fluïdes paraules, passions
Intactes encara incertes.

Em fa por que te'm despertis
Si moll desperto cridant-te 
El nom per si no et trobo
Vora meu al voraviu aspre
De la vànova estampada,
Esborrada, esvaïda de colors.
Però apareixes sorneguera
Fent-me un petó de cafè...







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada