diumenge, 15 de setembre de 2013

ROSTRES

ROSTRES

La tènue línia dibuixada 
entre dos limits difusos 
ens exclou de la resta 
de rostres esborrats 
que vetllen ignorants
de  saber que no som ells,
Que no som com ells.


ALÈ

Encara tinc, de bon matí,
Alè per tornar a començar
Abans no et vesteixis
Per dormir.
Encara el teu frec
M'esgarrifa la pell
Descobrint-te de nou.


M'AJEC

M'ajec en el jaç 
De la teva pell humida,
viva, calenta, tipa.
Reposo fós aquest ara perpetu.
Respiro xuclant 
glops d'aire nou
per tornar-hi més tard.


SACSEGES

El cor se't despenja 
en pluja infinita
caient a plom 
vers la nit hivernal.
Sacseges el primer 
parpelleig confús
de tardor que s'acosta...



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada