dimarts, 26 de novembre de 2013

COM

COM

Com sense voler, mai més, 
Marxares un dia ben fosc 
Abduïda per l'esclop
Dels dies llargs de setembre 
Cercares nous turons, nets,
De gent de sempre, sincera.
Renegares de les noves
Foteses, llavors esteses
En els camins de terrissa
Roja de pols escampada
Davant tons ulls entregirats. 
Veus les manoples del destí
Assenyalant el cercle roig 
De la infantesa retrobada
En aquests ulls sempre encesos.



TINC UNA BENA

Tinc una bena estimbada als ulls
Si els obro cou, si els tanco crema
Tinc una bena als ulls i no respiro 
Les pinyes, només l'olor del café.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada