dissabte, 16 de novembre de 2013

SENTO QUE CREIXO

Sento que creixo amb tu
Quan lentament t'aprenc
Els camins
I aixoplugo el plor silent
En el pit de guirnaldes
Lluents que ofereixes
Tremolosa

Sento que romans en mi
En el bes que tot ho omple
En el mot que no descansa
El sospir que envaeix l'aire
El gemec que et buida tota
Cada nit

Sento que tot es barreja
Es confón i es difumina
Si plegats prenem la lluna
I en fem suc de mandarina
Que en la foscor xarrupem
Xops d'ànsia

Sento que sents que per mi
Ofegaries plujosa l'ofès retret
Si amb vers mots sé dir-te un dia
Que em captenia sempre en saber-te 
En llunes de cels diferents...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada