DE VEGADES LES URPES

DE VEGADES LES URPES

De vegades les urpes

Em sagnen gratant

Parets innobles que

Em retenen escurant

Els dies tenebrosos.

Quan no arribes, ni véns.

Quan fora de mi no hi ets.

Quan romans, presonera

Esmaperduda, en un racó

De l'últim record que viu

Navegant a la deriva

Pel fons de la mar

Amagada de la primera

Neurona que et va estrènyer;

De la sinapsi que em prengué

Per sempre els pensaments

I te'ls donà de franc...

PROU SÉ

Prou sé que l'albada

M'embafarà de llum

Malgrat la lluna es fongui.

Que amb la sola il.lusió

D'enyorar-te sempre,

Tindré prou esma

Per sobreviure't.