dissabte, 9 de novembre de 2013

DE VEGADES LES URPES

DE VEGADES LES URPES

De vegades les urpes
Em sagnen gratant
Parets innobles que
Em retenen escurant
Els dies tenebrosos.
Quan no arribes, ni véns.
Quan fora de mi no hi ets.
Quan romans, presonera
Esmaperduda, en un racó
De l'últim record que viu
Navegant a la deriva
Pel fons de la mar
Amagada de la primera
Neurona que et va estrènyer;
De la sinapsi que em prengué
Per sempre els pensaments
I te'ls donà de franc...



PROU SÉ

Prou sé que l'albada
M'embafarà de llum
Malgrat la lluna es fongui.
Que amb la sola il.lusió
D'enyorar-te sempre,
Tindré prou esma
Per sobreviure't.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada