dissabte, 24 de maig de 2014

TOTS ELS NÚVOLS

TOTS ELS NÚVOLS

   Tots els núvols seran cartró mullat entre els dits dels peus, tous i suaus camins que es troben en les tenebres, quan entre somnis t'aixequis camí del bany a mitja nit. Totes les tempestes t'abonyegaran el cervell mentre et neteges els meu rastre i penses en les dinàmiques d'assaig i error, d'encert i error, d'encert i plaer conegut, error i orgasme nou. 

   La flaire que em sobrevisqui t'acompanyarà com un record del què un dia vàrem projectar, com ombres xineses a la paret del desengany absolut. 

   Mai més no te'm treuré del ventre quan et repensi. Sempre tindré una gota teva en el fons del melic on no pugui arribar. Per molt que fregui i refregui; per molt que amb el dit petit te me'n vulgui fer sortir.  No podré fer-ho. T'hi endinsaràs travessant la paret fins entrar en el riu de la sang i, acompanyada de glòbuls rojos, leucòcits perseguint-te i plaquetes sorpreses mirant de tapar el forat, arribaràs al còrtex cerebral, on demanaràs permís i hi entrarás fins esdevenir neurona en connexió permanent en el darrer racó del què romangui viu del meu encèfal  de setmesó inacabat.

   I així pensaré sempre en tu. Quan ho vulgui i quan no. Quan m'aixequi i em posi els calçotets nous dedicats a tu; quan em calci les pantufles; quan faci un riu alliberador assegut a la taça; quan em raspalli les dents; quan em renti la cara i em fregui els ulls plens de lleganyes; quan em tregui els mocs de la nit i m'ennuegui fent gàrgares. Quan em posi aquella camisa que em ragalares i no m'agradava; quan aquell pantaló descosit arrossegui per terra perquè  em cau i no tinc cinturó; quan el desgavell del meu caminar desmarxat confongui les ànimes en pena dels matins ennuvolats; quan l'autobús que sempre arriba tard m'esquitxi de fang les cames en passar pel nostre bassal; quan entri a la xarxa i no t'hi vegi; quan arribi a la fàbrica i comenci a doble-pensar; quan a l'hora de dinar se me'n vagi un mos per l'altre cantó i pensi "s'ha acabat" entre estossecs i alenades; quan torni a doble-pensar; quan em canvii la roba bruta després de plegar; quan, tornant a casa, l'esborrany d'un poema se m'encalli en el núvol que tot ho veu; quan et trobi en el rovell d'un ou projecte de truita d'alls; quan te'm barregis amb la beguda i m'embriaguis de mel; quan en la dutxa m'esveris el pensament i et vulgui tenir; quan jugui als aparaulats i el candy mentre veig Modern Family i tuitejo bestieses a contrallum; quan m'abraci al coixí esperant que tornis; quan...

   Tots els núvols seran cartró mullat entre les ungles dels dits del peus, tous i suaus camins que es troben en les tenebres...


                                                         FI

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada