dimecres, 22 d’octubre del 2014

DE VEGADES

DE VEGADES

De vegades, només, 
Un únic breu instant 
Roman etern entre nosaltres.
De vegades, només, 
Es fa eterna 
La pluja d'un bes 
Amb els ulls tancats

Deixa'm aleshores
Donar-te escalf, 
Desglaçar el teu cos 
Enmig de la boira, 
Vestir-te de nou
Amb la pell calenta.



ULLS NEGRES

Els ulls negres
Teus
Aixoplugant
El meu cos estès,
Llepant-me 
A contra-pèl
Sense tocar res.




BOSC

Veig el bosc que t'amaga
I endevino, fugisser,
El rastre de ratlles
Tortes, mig esborrades
Que deixes anar
Escampant la luxúria

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada