DE VEGADES
Un únic breu instant
Roman etern entre nosaltres.
De vegades, només,
Es fa eterna
La pluja d'un bes
Amb els ulls tancats
Deixa'm aleshores
Donar-te escalf,
Desglaçar el teu cos
Enmig de la boira,
Vestir-te de nou
Amb la pell calenta.
ULLS NEGRES
Els ulls negres
Teus
Aixoplugant
El meu cos estès,
Llepant-me
A contra-pèl
Sense tocar res.
BOSC
Veig el bosc que t'amaga
I endevino, fugisser,
El rastre de ratlles
Tortes, mig esborrades
Que deixes anar
Escampant la luxúria
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada