diumenge, 12 d’octubre de 2014

MEL

NO EM RETREGUIS

No em retreguis ara
Deixar escapar la lluna.
Saps que els llençols
Quan són buits
Fan més ample el seu pes.
No em retreguis mai
Un bes a deshora.

Pensaments ebris
De la teva imatge
De la humida caiguda
Del barnús
Que t'ha xuclat l'aigua
Abans que jo,
Del paisatge de flors
Que deixes nua.

Bosc de pell inacabable, 
Crua frescor oferta 
Amb la boca oberta.
Reflexos de gel gola endins,
Suquet de peix entre les cuixes.

Imaginar sense fi 
La lluentor dels teus pits 
A contrallum,
Les natges esperant-me.
Estrènyer el ball del teu cos.
Confondre'ns 
Fins no saber-nos els límits.
Deixar-me anar dins teu
Com si no et tornés a veure
Abraçar-te 
Com si fos l'últim dia
Fins que se'ns mengi 
Per sempre el temps.



MEL

Tocar-te la mel
Amb les puntes
Dels dits adormides
Esbrinar-te la llengua
A les fosques
Arrencar-me el cor
Si  te'n vas sense 
Dir res. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada