dissabte, 4 d’octubre de 2014

L'AROMA DELS NOSTRES COSSOS


L'AROMA DELS NOSTRES COSSOS

  Dormiré el somni eixut, sense cap color. Els meus roncs, plens d'esperança, pixaran baves complaents mullant la funda nova del coixí vell. El rostre, transmutat en una rialla muda d'àngel que no ha trencat plats ni matat mosques, convidarà els teus pinzells a barrejar tots els verds de la nit. Rebràs, enigmàtica, tot el sabor del cel desprenent estels de quars, cometes de rastres indesxifrables. I t'arraparàs a mi, sencera, despertant el desig de les hores noves, per dur-me enllà de l'albada. Com riu que creix indomable, negaràs el meus racons més llunyans cobrint-me amb els pits les ànsies, omplint-me la boca de mots inaudibles. Navegaré avall, per la canal de les sines rodones fins a trobar-te l'abisme d'un melic sense borrissol, sense vores, sense fons.

   L'aroma. 

   L'olor. 

   L'embriaguesa total. 

   Tancaré fort els ulls per a abastar-te, per a assaborir la espessa flaire que puja, obrint-se pas, indeturable, a través dels rínxols humits del teu pastisset esponjós, espasmòdic clot entre llavis xucladors repixant espessos fluids inexcusables. Ara, amb els polzes, t'obriré del tot i et resseguiré amb llengua vibradora, amunt i avall, i faré tentines amb el cap de caragol que m'espera, eixerit, traient les banyes al sol. Et faré, amb l'índex humitejat de saliva, massatges en "es forat des cul", que diuen els balears. I et beurè l'oliós brebatge que desprens quan ja no podem tirar enrere, quan ja tot se sap, quan ja tot s'espera, quan ja tot s'estreny, quan tot es desitja. I et penetraré amb un dit, primer. Després, amb dos. I endins i enfora jugaré a fer-te bullir. I t'hi xiuxiuejaré entre esbufecs: 

- Quant de temps t'he trobat a faltar... Cony, estàs de conya... Millor que abans, millor que mai, més sucós, més saborós, més embogidor...més...

   Em posaré entre les teves cuixés i lliscaré el meu ventre fregant el teu. Amb els llavis plens de tu et deixaré assaborir el teu gust, encara presoner entre les meves dents i a la punta de la llengua. I sabràs perquè embogeixo... Però no et permetré, avui, jugar amb la fera dins de la boca. No hi som, no hi sóc, a temps. Que ja sento inflada la mescla, que ja tinc la metxa encesa i aviat degotarà.  Així que et penetro d'un cop mentre et busco la gola amb la llengua i t'estrenyo les galtes amb les dues mans. Batego amunt i avall bombejant a cara o creu mentre crides el meu nom i el nom de déu. M'abraces l'esquena amb les cames, clavant-me les ungles sense pintar, esgarrinxant-me la pell i esqueixos de carn i em dius que no em pari, que encara no, que una mica més...

   M'aturo. I amb el sexe com un coll d'ànec, et giro a quatre grapes de cara el sant crist de l'àvia que encara penja damunt del capçal. Somric i saludo. Sembla que m'ha picat l'ullet. Tu crides: 

- Què fots, ara!! Vinga no em deixis així! 

   Agafo de nou embranzida mentre tenalles amb la mà per sota les cuixes el braç de gitano endurit. I te'l fiques endintre sense recança, fins el fons, fins que el ouets de perdiu fan topall amb les natges roges ofertes al vent. Culeges esbojarrada, llençant udols i gemecs i el sant crist es tapa les orelles i tanca els ulls. Esbufego més fort encara i entre empentes i gemecs i crits i reculades, avant, enrere, avant, enrere, vesso l'ànima dins teu i entre llàgrimes de plaer somiques eixarrancada i segueixo entrant i sortint, sentint les teves vores, cada cop més endins, cada cop més suau, cada cop més flonjo... A poc a poc reduïnt el ritme, desinflant la mànega...

   Mentre et gires, m'estenc al teu costat, miro el sostre i et miro a tu. Miro els teus ulls brillants com maragdes acabades de trobar, reflexos de felicitat en les pupil.les. T'agafo un plec de cabells molls i els beso, et beso els ulls i et beso les galtes abans de besar-te, suau, els llavis. Jaiem l'un en l'altre, respirant junts el color del plaer, menjant-nos l'aroma dels nostres cossos desfent-se com retrats d'imatges captives fonent-se en tots els colors....



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada