Véns
I el teu accent
Em desfà
Avui com ahir
Sempre amb les venes a punt
Com en un espetec
De volves de neu caient
En un mateix punt
Fins a fer forat
Com ahir, vora el mar
I així, enredats en la follia extrema,
Capbussem els ulls en un esguard
Que ens interroga, incrèdul
En una ratlla de pupil.les descolorides
És la inèrcia del pintallavis
Que de vegades se'n va...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada