TOT ÉS HUMIT

TOT ÉS HUMIT

Tot és humit dintre teu

Tot és humit defora

Navego entre humitats

Esdevinc l'home moll

Que t'estima 

I en una sola bugada

T'eixuga la pell

Que quan hi siguem tots dos 

Puguem tancar la porta

I ens queixalem amb afany

Obrim els llavis i sentim

L'esdevenir

Per la finestra

Volar amb els teus dits

Fent dels temors endreça

Si ressegueixen tafaners

Els pensaments que rauen

En els racons amagats

De la meva pell nua

MENTRESTANT

Tot

Sense saber-ho

Se'ns va fonent

Com un tió que crema

En la nit que se'ns 

Escapa, esmunyint-se

Amagant-nos

I no ens trobem encara

En cap de les rodes

Del cel

T'estim amb escreix

La broma envaeix

Tot just les deixalles

Del temps

Tots els moments

Fem nostres ara

Que els pòsits antics

Sedimenten

T'estimo amb dolçor

Amb renecs 

I paperines de xufles

En bicicleta i a peu

Amb mitjons 

I sense calces

Mai

Seras dolç oblit

Amb sort

Tal vegada 

Enyor