ENNUEGAR-ME
T'estimaré fins a ennuegar-me
M'ha semblat
Reconèixer el teu rostre
En les fonedisses ombres
De la gent que corre
M'ha semblat veure-hi un plec
Que no et coneixia
Dins dels plecs d'aquella nit
En la qual, persistint,
Una gota de suor perdura
DIA MUNDIAL DE LA POESIA
Demà no hi haurà
Poesia
?
Cap vers no ens vindrà
A veure
?
Cap parell d'ulls d'incert somrís
Ens dirà bon dia
?
PUCES
Puces
Enrampant-se les meninges
Imaginant com de torts són els camins
Dels caòtics pensaments rodamóns
D''un cervell envoltat de primavera
SUOR
Ets com un repèl de llum
Vinc
De la fredor
De les càpsules
Que graten la gola
Que crida el teu nom
Vinc
I cerco el calfred
Dels teus llavis humits
Esperant-me
Una gota de desig cau freda
Coll avall
Lliscant a la recerca del teu pit.
Tan freda
Com un àtom de melangia
Una volva de record a les temples
L'ànima en un botó
A punt de caure
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada