PUCES PLENES DE SUOR

ENNUEGAR-ME

T'estimaré fins a ennuegar-me

M'ha semblat 

Reconèixer el teu rostre 

En les fonedisses ombres 

De la gent que corre

M'ha semblat veure-hi un plec 

Que no et coneixia

Dins dels plecs d'aquella nit 

En la qual, persistint, 

Una gota de suor perdura

DIA MUNDIAL DE LA POESIA

Demà no hi haurà 

Poesia

?

Cap vers no ens vindrà

A veure

?

Cap parell d'ulls d'incert somrís 

Ens dirà bon dia

?

PUCES

Puces

Enrampant-se les meninges

Imaginant com de torts són els camins

Dels caòtics pensaments rodamóns 

D''un cervell envoltat de primavera

SUOR

Ets com un repèl de llum

Vinc

De la fredor

De les càpsules

Que graten la gola

Que crida el teu nom

Vinc

I cerco el calfred

Dels teus llavis humits

Esperant-me

Una gota de desig cau freda 

Coll avall 

Lliscant a la recerca del teu pit. 

Tan freda 

Com un àtom de melangia

Una volva de record a les temples

L'ànima en un botó 

A punt de caure