POESIA
La poesia ens espera
Entremig de la ronya de les ungles
En el forat dels mitjons sense rentar
En les calces sempre molles
I sempre és poesia.
RECORDA'M
Recorda'm que he d'oblidar-te
Que no sigui negra
L'espera
Ni vana
Que els teus dits en remull
No s'arruguin
En resseguir-me
Ni cap desencís ens esgoti
XISCLE
Un xiscle humit
Calent, espès i ferm
Em resol d'antuvi
Tots els dubtes
M'estreny
En misteriosos atzucacs
Dels quals mai
No desitjo sortir
El perfum d'un rastre de neu
Que es desfà en un instant;
La lleu empremta
D'uns dits a l'esquena
I la llavor dels teus petons
Sempre gelosos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada