dissabte, 11 de maig de 2013

NITS SENSE SON

SOL SOLET

El sol em va venir a veure. 
Va sortir tan sols per a mi. 
Fora plovia. 
Llavors em vas triar i, 
quan està núvol, 
trobo sempre el teu somrís.


LLUM QUE LLISCA

Aquell dia obrires la finestra 
de bon matí, 
la cambra s'ompli de llum 
que lliscant per les nostres 
suors compartides 
ens buscava els cossos.


PESSIGOLLES

No imaginava com sabries embogir-me 
fins que del gust de les pessigolles 
que em vas treure vaig ser addicte.
 Ara m'envaeix en veure't venir
Amb aquests dits que amenacen
De matar-mende plaer!!


NITS 

No tenies espais buits 
ni oferies cap escletxa...
ni una esquerda que burxar, 
a poc a poc, i envair
d'escuma blanca 
les teves nits sense son.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada