dissabte, 25 de maig de 2013

DE NOU

De nou vens amb els teus encants a buscar-me. En la nit. Quan no tinc defenses. Quan te'm fas gran. Quan em xucles la voluntat i el seny em desfàs. Quan saps que no puc negar-me als teus esforços. I de nou, desitjada, em barallo amb el cor per poder dir-te que no. Penso que no, sento que no, sé que no... Però no te m'acostis...
El cor. Aquest traidor dels meus sentits, altaveu de sentiments, batec incansable de nous anhels, inspirador d'alens prohibits...Com voldria poder un dia arrencar-me'l i deixar-lo. I que qui el vulgui el reculli...i l'embeni...i el revifi nou...calent...sense ombra de neguit...sense boira ni despit.
Aleshores potser, i només potser, podries tenir-ne sense fer-me morir. I viuria amb tu fins a la mort dels temps. Quan de temps ja no n'hi hagués...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada