diumenge, 12 de maig del 2013

GEOL

                                
CEL QUE VESSA

El món se'ns fon al voltant.
El cel vessa, 
la terra se'ns obre 
en cràters fumejants 
als nostres peus...
Aliens a tot , 
l'amor ens atrapa.


MIMETISME

Mimetitzat en tu, 
sóc la teva pell, 
les teves corbes, 
els teus racons...
 i dins teu buido 
l'enyor de tants moments 
plens de sospirs sense alè.



GEOL

Atzabeja, 
que no sé si es negra 
com alguns cors 
o verda com la teva olor. 
Atzavara, 
que no sé si de pedra 
estàs feta 
o em perfumes el cor!!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada