dimecres, 8 de maig de 2013

LLOBA

MOSSEC

I esfereïdorament mossegat
per la lloba caigué escales avall
cap el negre pou de l'oblit...
però algú altre el recordava...
I en el forat que el dimoni
li plantà al davant
hi havia l'esperança
del no res.
L'exacta consciència
de l'enyor futur...

ETS ESTRANYA

Ets estranya,
sorprens quan apareixes
i confons quan te'n vas.
T'ofereixes generosa
si no hi sóc
i et difumines
quan et vull.
Ets estranya..



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada