dimarts, 7 de maig del 2013

SUSPÈS EN L'AIRE

QUAN NO

Quan no tinc el teu dolor!
Quan el teu alè no respiro
i l'ofec no et puc sentir..
Quan no em mires amb els ulls
i les mans no em ressegueixen
L'espinada buscant el punt
De no retorn...
Aquell instant, vida aturada,
no res suspès en l'aire.
No respirar per
no entorpir l 'emoció.
Instant únic
en que sentim que
no hi som...


T'HI SERÉ

T'hi seré.
Malgrat que no m'hi escalfis.
T'hi veuré.
Malgrat que no te'm mengis.
I malgrat no plogui
aniré mullant l'arros
i te n'oferiré.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada