dimecres, 15 de maig de 2013

AIGUA

Plou. 

Plou i l'aigua no s'scaba. 
Com si ens volgués 
anegar les ànsies 
i fer-nos rovell l'amor, 
gelosa de veure'ns amants. 

Plou.   Només.    Aigua. 

Aigua. 
Que ens esquitxa la pell 
però no nega l'anhel. 

Aigua. 
Que ens mulla i ens rebrega 
però no ens calma la set. 
Plou...

I en lloc de -com voldria-
 esborrar-nos, 
aquesta aigua ens fa 
netes les pells. 
Noves per poder, 
altre cop, 
començar...

Damunt teu. 
Damunt meu. 
Només aigua.

Aquest petit poema ha estat fet, a mitges i seguint-nos el fil, per 
         
                                            JOSEFINA CATALÁN  i CELESTÍ CASÒLIVA



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada