dijous, 3 d’octubre de 2013

MELOSA MANDROSA

 MELOSA

Et torno a veure, melosa,
Dolça com sucre negre
Desfent-te als meus llavis
En humida font inesgotable
De delícies compartides
Un cop més...


MANDROSA

Estires mandrosa els braços
Deixant anar la nit pels ulls,
Pels peus, pel nas, per tot...
El badall et desvetlla els ossos
Obrint-te en una escletxa
De llum viva, cridanera.


RES TEU

Res teu m'és sobrer
En els temps ocults.
Tota plena et vull avui
Que sagna per un forat
La il.lusió i apedaces
Amb fil negre la ferida.

L'ÚLTIMA FEBRADA

Lluny l'última febrada,
torna ufana, vencedora
l'anyenca, vella timidesa.
Res no dius, ho penses tot.
I em desfaig per un sol mot
deixat anar com si res...


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada