dimarts, 15 d’octubre de 2013

AHIR

AHIR

Ahir veia els teus rínxols
Abraçant la llum indecisa
Del sol entre les cames
Avui, finestres tancades,
No hi ha rajos de luxúria
Envoltant de lluny la pausa.


ESPREMS

Esprems les últimes gotes 
dels temps que s'esgoten, 
que degoten llàgrimes 
sense sal, destil.lades 
en cada bes regalat...


DIFUMINEM

Difuminem la fina línia
On tot s'esborra de cop
Un dia.
El límit on ens tornem
Ingràvids, lleugers.
Quan l'atracció 
No ens atrapa i surem
En el buit.


URGÈNCIA

La fonda urgència, tossuda,
dels vells mals, estesos, vius,
devora amb punxegut deler
els mots d'amor amagats,
estalviats amb avarícia...


VIUS EN LA NIT

vius en la nit d'ahir
pensant sempre 
obrir les terroses
hores d'insomni.
escatir els minuts 
de son profund
on ens trobem
sempre sorpresos.








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada