dijous, 24 d’octubre de 2013

GLOPS D'AIRE

GLOPS D'AIRE

Respiro flonjos glops d'aire.
Costen d'empassar, sencers.
Inspiro, a miques, petits núvols
De foc cremant-me la gola
Restes de tu buidats als pulmons.

Bec confús un nus del teu alè,
Em destapa les vies mortes
Deixant córrer dins meu,
Fluidament, un flux regalat
En turqueses somnis esclaus.

Ja no cauen mandarines, no,
En despullar-te'm per sorpresa
Ja els raïms s'han fet vinagre
Les figues són, ara, pansides
I els presseguets podrits...

Malgrat la vida ens empaita
Boquegem encara els vents
De tardor, avui; demà d'hivern.
I ens escalfem inflamant-nos
De desitjos combustibles.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada