diumenge, 13 d’octubre de 2013

EMPRENC EL VOL



EMPRENC EL VOL

Emprenc el vol,
de nou, sense tu.
Lliure d'aiguats,
de terratrèmols, 
de fangars esmolant
les urpes vora meu
Pesant-te en les ales
la culpa.


NOMÉS.

Només em vens
prunes aigualides
assegudes al sofà
menjant passes
sense pinyol.
Mandarines esgranades
pel broc gros,
raïm sec 
de pota negra.


INVIERNO

Invierno de cofres vacíos
Que sigiloso acercas, fétido,
El aliento de la tormenta...
Que el frío del río expandes
Entre las mortales almas
Congelando taciturno,
Los abiertos en canal,
Deseos del mundo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada