dimecres, 16 d’octubre del 2013

DIBUIXEM UN LLAMPEC


Dibuixem ofegats el llampec
Del plaer, la llum del final
Del túnel rodó.

Ens intuïm aturant l'instant.

Congelem el tro primitiu
Que ens omple els porus
I creix i explota i destapa

Les vies mortes de flux.

Però el luxe d'esquivar-te
No em puc permetre, ni vull.
Ni vull, mai, comprendre.

Únicament desnodrir-me.

I fer-me passar la gana
Amb xarrups d'espessa
Boira líquida, rosada,

Suant de la teva pell.

Filtrant-se epidèrmica
Sense final possible.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada