Dibuixem ofegats el llampec
Del plaer, la llum del final
Del túnel rodó.
Ens intuïm aturant l'instant.
Congelem el tro primitiu
Que ens omple els porus
I creix i explota i destapa
Les vies mortes de flux.
Però el luxe d'esquivar-te
No em puc permetre, ni vull.
Ni vull, mai, comprendre.
Únicament desnodrir-me.
I fer-me passar la gana
Amb xarrups d'espessa
Boira líquida, rosada,
Suant de la teva pell.
Filtrant-se epidèrmica
Sense final possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada