CABDELLS

CABDELLS

Cabdells de ferro

Recargolant-se

En les meves cames

A mil metres d'alçada

Deixant anar el rovell

En caiguda lliure

Escalfant-me roent.

AVUI SÍ

Avui sí, 

Avui t'he somiat

En el nostre tren

Fent-nos l'amor

A sotracs

Sortint 

Per la finestra

Enganxats

Ens ha acollit

La mar

Abraçats encara.

MISTERIS I ESPERANCES

Els misteris i esperances 

Que el sol ens duu 

En cada nou despertar

Quan l'horitzó 

És massa recte, 

Massa clar , massa dur.

Cal potser difuminar-lo, 

Unir-nos, cel i mar, 

En un tot indesxifrable.

QUE NO

Que no

Que l'ull del sisme

No ens arrossega

Encara.

Que l'aroma

De la neu

Incompresa

No ens atrapa.

Que el fred 

Inacabat

No ens degota.

DESENRUNAR

Desenrunar

Les teulades fonedisses

Sense arrencar a córrer.

Pels ulls tancats,

Ínfims passadissos

Estroncats 

En dreceres

Sense pestanyes.