dimecres, 18 de juny de 2014

CABDELLS

CABDELLS

Cabdells de ferro
Recargolant-se
En les meves cames
A mil metres d'alçada
Deixant anar el rovell
En caiguda lliure
Escalfant-me roent.



AVUI SÍ

Avui sí, 
Avui t'he somiat
En el nostre tren
Fent-nos l'amor
A sotracs
Sortint 
Per la finestra
Enganxats
Ens ha acollit
La mar
Abraçats encara.



MISTERIS I ESPERANCES

Els misteris i esperances 
Que el sol ens duu 
En cada nou despertar
Quan l'horitzó 
És massa recte, 
Massa clar , massa dur.
Cal potser difuminar-lo, 
Unir-nos, cel i mar, 
En un tot indesxifrable.



QUE NO

Que no
Que l'ull del sisme
No ens arrossega
Encara.
Que l'aroma
De la neu
Incompresa
No ens atrapa.
Que el fred 
Inacabat
No ens degota.



DESENRUNAR

Desenrunar
Les teulades fonedisses
Sense arrencar a córrer.
Pels ulls tancats,
Ínfims passadissos
Estroncats 
En dreceres
Sense pestanyes.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada