DESFER-TE LES TRENES
No sé encara
Desfer-te les trenes
Però quan obres
La boca en aquell crit
Petit,
Gemec ensucrat,
Sé que assaborint-te
M'ompliré el nas
De mel
A les fosques.
UNA MICA DE VIDA
Tots hem perdut
Una mica de vida
En cada crit,
En cada mot,
En cada plor.
Tots ens hem
Abraonat
Sobre un cos
Que ens estimava.
Tots hem patit
Miratges
Quan caminem sols
Sense ganes.
Quan tenim set,
Les figues són seques
I els rosegons
S'han florit a la panera
Tancada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada