diumenge, 1 de juny del 2014

TRENES

DESFER-TE LES TRENES

No sé encara
Desfer-te les trenes
Però quan obres
La boca en aquell crit
Petit,
Gemec ensucrat,
Sé que assaborint-te
M'ompliré el nas
De mel
A les fosques.



UNA MICA DE VIDA

Tots hem perdut 
Una mica de vida 
En cada crit, 
En cada mot, 
En cada plor. 
Tots ens hem 
Abraonat
Sobre un cos 
Que ens estimava.

Tots hem patit 
Miratges
Quan caminem sols 
Sense ganes. 
Quan tenim set, 
Les figues són seques 
I els  rosegons 
S'han florit a la panera 
Tancada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada