AIGÜES TÈRBOLES

Allotjada 

En tèrboles aigües 

Fins al fons 

D'aquesta mar

Embravida

No duus amb tu la por 

De no saber respirar 

Entre bombolles 

De tímides profunditats.

Escorcollant la nuesa 

Del teu cos fonedìs

M'ofego lentament 

En les penombres.

M'esforço

En l'últim alé,

Per respirar-te 

Més fort, més endins, 

Fins confondre'ns 

Els límits, 

Abans que en un salt 

No desapareguis

Triomfant 

En devorar-me febril, 

Sense deixar de mi 

Res més que un punt 

Inacabat. 

Però avui,

Si et torno a viure, 

Et vull per postres. 

Com gelatina glaçada 

Desfent-se'm

Llavis endins, 

Gola avall entre xiscles.