M'ENCISA COM...

M'ENCISA COM...

M'encisa

Com et fas fum

Entre les pedres,

Com t'aigualeixes

Sencera

Amb el frec

Imminent,

Com t'esvaeixes

De sobte

Quan penso 

El teu nom.

Com

Quan el vers t'atrapa

Despenges 

Totes les cortines

I rumies 

Entre les dents

El foc dels freds

Glaçons

Puntxant-te

Els pensaments.

Com

Esfilagarsant

Un a un els crits

De la nit ardent

Esquarteres 

Les movedisses

Dunes de l'oblit

I el joc, de nou

Et regira el temps.

Com, per fi,

Si som dos 

Que no som un

Ni quan la llum 

Ens venç,

Ni el sol 

Ens pot dur 

Més

Cap el lluny, 

Vers la fi

Del món dels breus,

Com vols doncs

Que tot no fos 

Un raig de fum?