ROBA AMIGA
Ens deixem de les mans
Abraçant-nos
Burxant, furgant, llepant
Eixamplant
La roba amiga.
Ens esquincem
La pell esgarrapant
La tristesa.
FONENT MOTS
Segueixo fonent els mots
Un a un, dos a dos,
Malgrat no m'escoltis.
Esbombant líquids enyors
En safates de paper.
Trobades aixoplugades
En nous espais imaginats.
SENSE VERGONYA
Et regalaré petons
A granel
Cada minut
Cada moment
Cada vegada
Que en despertar
Somriguis quieta
Al meu costat
I ens estimem
Sense vergonya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada