TENIA UN BRÒQUIL
Ella tenia un bròquil sota el llit que de vegades s'estarrufava com una puput. Savia llavors que era hora de sortir a caçar mascle.
M'estebornia el fet d'haver de jugar-me els pantalons si la volia. Però ella no tenia pietat. Em descalçà, em tragué la roba i a dues mans em prengué el monstre per l'arrel. L'humitejà fins el capdamunt, allà on el desig bategava impacient, inconscient i poruc de desfer-se en no-res...
PETONEJAR-TE
Petonejar-te amb l'ànsia
Del primer dia
Escapçant somriures
Al vol
Regirant-te la llengua
Com un cargol
Envernissant-me
La pell calenta.
NO TINC CAMINS
No tinc camins
Que em duguin a tu
Quan les hores
Són mortes.
Malgrat tot
Basteixo dreceres
Entre les fulles
Constants
De les nits
Tancades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada