dissabte, 2 d’agost de 2014

COMENÇO A ENTENDRE

Començo a entendre l'esborronadora orgia de no saber res.  Les estones perdudes examinant-te l'esquiu entrecuix a la vora del mar. Llepant-te el fluid a cabaços, remullant el nas en l'humida molsa del clítoris endurit, mentre et recorro el cul amb la llengua i els teus espasmes m'omplen els ulls.

Començo a entendre el meu alè ple de tu sense saber-ho. Les olors dels teus colors de matinades sense lluna, de matins sense sol jugant encara dins teu, atrapat, captiu del teu somrís agraït, de la teva suor dolça barrejada amb esperma acabat de fer, nou, calent, espès, deliciós...

Començo a entendre que fugis a corre-cuita de l'onada dels meus braços dibuixant-te, dels meus mots imaginant-te, dels meus llavis esclatant damunt dels mugrons erectes dels teus pits a punt de petar...

Començo a entendre tantes coses que no em fa mal el temps perdut, que no em dol veure't passejar nua sobre les ones del mar. Perquè sé que volies ser meva. Perquè sé que un dia ho seràs...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada