Venia el sol com sempre,
De la mà d'un núvol
Esqueixat,
A despertar-me.
Adormit al fons
Del matí
Somiava
Amb les teves mans
Foragitant-lo
Mentre cavalcaves
A foc lent
El meu ventre nu.
I en el somni vessava
Dins teu alhora
La força i el goig,
El bes i un somrís.
S'escolava l'hora
Salvatge
En que la nostra lluna
Ens deixava enganxats
I distreia aquest sol
Que sempre ens espia
Per les esquerdes
De les finestres.
Aixecàrem el vol
Farcits de nuesa
Plens de veritat
Amb la il.lusió
Que demà la nit
Tornarà a portar-nos
La lluna...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada