L'èpica poesia dels escamarlans
Moribunds entrellaçant les antenes,
Envoltats d'arròs.
La impune lírica del suc de llimona
Damunt dels ulls.
L'estremiment de les cloïsses,
Encara vives.
La impúdica ceguesa dels musclos
Oberts esperant la xuclada final.
Retalls de calamar ajaçats
Desitjant reviscolar
Com sargantanes sensa cua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada