diumenge, 3 d’agost de 2014

OMBRA LLUNYANA

LA TEVA OMBRA LLUNYANA

La tristor se'ns menja pels peus,
Emulsiona l'aire que respirem,
-Feixuc, eixordador, ingenu-,
Esdevé pols dins la gola seca
D'anys sense menjar-te,
Segells de goma sense gravat,
Anells de pega en els dits inflats.

Et veig badar la boca en un crit
Que no arribo a copsar. Mai.
Que fuig mar enllà a collibè
De l'escuma negra de la nit,
Cobrint la terra plena de terra
-Rogenca, aspre, calenta-,
Assecant-te els llavis esquerps.

Te'n vas ufana pel camí del vent
Sense mirar si romanc quiet
Amb els ulls clucs perseguint 
La teva ombra, ja llunyana.
Esquarterant aquest nou paisatge
- Buit, glaçat, immens i nu-
Que resta immòbil, ja, sense tu.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada