divendres, 23 d’octubre de 2015

HIVERN


Hivern
Que véns
Amb les ungles dels peus
Retallades
I els cabells llargs.
Que no duus abric
Per aixoplugar-me
Ni calces per protegir-te.

Es tragué el barret.
Tota aquella nuesa 
M'enlluernà. 
S'atançà melosa 
I em tingué mort 
Amb un sol bes. 
Ara que respiro, 
No hi és.

Et resseguia a peu pla
Tots els ponts
Entre les cuixes
Totes les vies
Que duien al mur
Dels teus pits
Anorreant-me
Sense sentir mai
Soroll

Tan sols

"Tu piel
Partida en dos
Por un suspiro."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada